1 VI '09
L’OBRA CULTURAL BALEAR CONSIDERA INACCEPTABLE LA SUBSTITUCIÓ DEL SENYAL DE TV3 PEL DE TV3CAT
L’ENTITAT DEMANA A LA DIRECCIÓ DE TV3 UNA RECTIFICACIÓ I AL GOVERN DE LES ILLES BALEARS QUE POSI D’UNA VEGADA EN MARXA EL MÚLTIPLEX QUE PERMETRÀ VEURE EL CANAL 33 A MALLORCA
L’Obra Cultural Balear considera inacceptable la decisió de la direcció de la CCMA de substituir el senyal de TV3 pel de TV3cat (Canal internacional), de manera que els ciutadans de les Balears no podran veure els documentals, les pel·lícules i les sèries de producció externa que emet la cadena pública catalana. Segons l’entitat, la direcció de TV3 tracta les Illes Balears com si fossin un país estranger, tot privant les mallorquines i els mallorquins de veure uns continguts que han estat presents a les nostres illes des de 1986, any en què l’Obra Cultural Balear i l’associació Voltor varen posar en marxa els repetidors que permeteren l’arribada de la televisió pública catalana. Aquesta actitud, apunta l’entitat, representa una retrocés en el procés de construcció de l’espai de comunicació en català. És per això, que l’entitat exigeix a la direcció de TV3 una rectificació i la recuperació a les Balears de la seva programació habitual. L’OCB també demana al Govern Balear, a la Generalitat de Catalunya i a la direcció d’IB3 que instin la cadena pública catalana a rectificar. L’executiu insular, en concret, té l’obligació legal de promoure a les nostres illes la presència de les televisions en català, tal com diu la Llei de Normalització Lingüística.
L’entitat demana, a més, a la direcció de TV3 que rectifiqui la seva actitud històrica cap a l’arxipèlag. Encara és hora, tot i els més de 20 anys d’existència de TV3 a les Balears, que la corporació doni un tractament informatiu adequat a la realitat insular, més enllà dels tòpics folkloristes. L’OCB també insta les direccions d’IB3 i la CCMA a arribar a acords per a l’arribada a Balears del canal 3/24 i per garantir-hi una presència adequada de les Illes Balears.
L’entitat considera, a més, inexplicable que el Govern de les Illes Balears no hagi posat encara en marxa el múltiplex que ha de permetre la recepció a les nostres illes de Canal 33 i d’altres emissores de televisió en català. El fet és encara més greu tenint en compte que a partir del 30 de juny es produirà l’apagada analògica a Menorca, Eivissa i Formentera i que hi deixaran de veure el segon canal de la CCMA, fet que representarà una reducció substancial del número d’hores d’emissió en català. L’OCB se demana si l’objectiu de l’actual pacte de centreesquerra és completar la tasca d’eliminació del català a la televisió iniciada per l’executiu de Jaume Matas durant la passada legislatura
****
31 V '09
En relació a la manifestació del 'círculo balear' contra el català...
i un escrit remès a Pòrtula per Balutxo...
Atenció al "parte":
Als informatius d'ahir vespre de CATALUNYA INFORMACIÓ varen dir que els assistents a la manifestació contra el català (la de Rosa Díaz, Alberto Rivera i el PP) era "d'unes 25.000 persones" (sense dir que era la xifra dels organitzadors). TV3 parla de "milers i milers" (fins i tot al teletex). Potser la Corporació s'ha incorporat ja sense manies a la "brunete mediática" i tenia raó Nadal Batle quan anunciava que TV3 seria la futura eina d'espanyolització? És això que cerquen? Humiliar-nos més?
Els hi podeu dir, amb absoluta seguretat de rigor, MENTIDA PODRIDA a:
No tenc l'adreça de queixes de TV3 ni la de la seva Directora, Mònica Terribes, la qual passarà a la història, conjuntament amb Antoni Martorell, per haver propiciat les desconnexions que ni el PP va gosar mai a practicar.
Serà interessant veure si rectifiquen la falsa informació i procedeixen a reparar la satisfacció que mereixen la llengua, la cultura i la gent d'aquesta terra, però sobretot la veracitat i la dignitat que han de servir els professionals de la informació. No fa tant de mal l'atac de l'enemic com la desídia de l'amic.
Com que ahir casualment vaig ser espectador de finestra de la manifestació de la incultura i el racisme, subscric aquest article d'avui del DdB. És mel d'abella:
Si la cosa no requerís reparació, podríem riure un poc i cantar allò de Pere Tàpies: "eren dos mil, eren tres mil, eren cent mil a sota la figuera!"
Balutxo
****
(imatge, termcat)
Per què parlo català?
Sovint els catalanoparlants d'adopció ens veiem perseguits dia i nit per aquesta pregunta: I tu per què parles català?
A mi me la fan des de fa 20 anys que vaig començar a parlar la llengua. La gent quan em coneix ràpidament es fa la imatge que jo
sóc diguem-ne "molt català" d'aquells de tota la vida. Després quan descobreixen que amb els pares parlo en castellà (ells no
saben català) o que tinc amistats castellanoparlants... de seguida es sorprenen i pregunten, i com és que tu parles català? Això
amb sort, perquè també a vegades em deixen anar un "¿y si tú no eres catalán por qué hablas en catalán?".
A la meva dona arribada a Catalunya amb 30 anys d'edat encara li va pitjor, i tant se val sigui gent americana com ella o
catalans de tota la vida, quan entra a una botiga, quan té companys nous a la feina, quan tria una pel·lícula en català al
cinema (si és que en troba…) l'actitud de la gent gairebé sempre és la mateixa, "¿y tú por qué hablas catalán?" o "no, no,
tranquila si puedes hablar castellano, no pasa nada".
I la veritat és que ja estic fart, perquè el problema no és que jo, la meva dona o el meu veí del Marroc parlem català, el
problema és que en una societat suposadament tan lliure com la nostra, hi hagi gent no pugui entendre que hi ha persones
nascudes no catalanoparlants que parlin en català. Aquí hi ha un problema, però el problema no sóc jo per parlar català, el
problema està al cap de la gent que no pot assumir la plena normalitat del català, algú s'estranyaria que un marroquí que
resideix a Anglaterra parlés anglès? Algú li demanaria estranyat per què parla anglès?
Així que ara donaré uns quants motius a veure si la gent comença a entendre que parlar català és una cosa tan normal com sortir
a passejar, menjar o veure un got d'aigua, encara que l'acció de parlar català la faci un nouvingut.
14 motius pel quals jo, un nouvingut, he triat parlar també en català
1. Perquè no sóc castellanoparlant: Des de fa temps, massa temps, en aquets país s'ha agafat el costum erroni de dividir la
societat entre castellanoparlants i catalanoparlants segons l'origen de les persones… I això es fals, la llengua no és una cosa
genètica, no es neix parlant cap llengua, una persona és parlant de la llengua o les llengües que li dóna la gana, que una
persona neixi castellanoparlant no vol dir que ho hagi de ser tota la vida. Oi que ningú troba estrany que els que neixen
catalanoparlants parlin castellà? Doncs per què la gent troba tan estrany el contrari?
2.Perquè puc conèixer gent nova. Parlar català et permet relacionar-te amb gent nova, la prohibició del català durant tant de
temps ha comportat que els catalans siguin tancats, varen aprendre a viure la seva llengua i cultura d'amagat, ara molt sovint,
el català es pensa que la seva cultura no va amb els altres, amb els que no són com ells, i per desgràcia aquest és un mur que
només es supera parlant la llengua, un cop parles català descobreixes una gent que es relaciona de forma diferent.
3. Perquè em dóna accés a una nova cultura. Una llengua no és una cosa artificial, una llengua correspon a una realitat cultural
única que tan sols es pot expressar en aquella llengua, parlar català em dóna accés a viure i gaudir una altra cultura, una
altra manera d'entendre el món i així puc augmentar la meva riquesa cultural i humana.
4. Perquè em convé laboralment: Moltes de les millors feines en aquet país requereixen saber català, d’altra banda és un fet
normal ja que és la llengua pròpia del país, però a molts catalans ja els hi va bé que els immigrants no parlin català, menys
competència per trobar una bona feina, però resulta que els immigrants no som rucs i sabem què ens convé, ens convé parlar
català.
5. Per deixar de ser immigrant: Qui ha triat per anar a viure Madrid o París per posar dos exemples, sempre i faci el que faci,
serà considerat per a molts un immigrant, però el que tria un lloc on hi ha una llengua minoritzada, com és el cas de Catalunya
i el català ho té molt més fàcil, un cop adopta la llengua et consideren un més, i els que ja l'hem adoptada això ho sabem molt
bé.
6. Perquè la gent d'aquí et valora, i molt, aquest esforç. Vivim en un país on sovint la pròpia gent no valora prou la seva
llengua i cultura, quan arriba algú de fora i fa un esforç que molts d'aquí no farien, la gent valora molt positivament l’esforç
que fem nosaltres per aprendre la llengua
7. Per respecte al país que m'acull. La cultura d'aquest país ha estat perseguida durant dècades, durant segles, hi ha alguns
poders entestats a fer desaparèixer aquesta cultura, i sovint han utilitzat a la immigració com a eina de substitució
lingüística, però jo com a immigrant no em penso deixar utilitzar, per res ni per ningú, i crec que el mínim que podem fer per
un país que ens ha acollit és aprendre la seva llengua.
8. Perquè hi tinc dret. Perquè el català no és propietat dels catalans, les llengües no són propietat de ningú, ni tan sols dels
seus parlants, jo visc aquí i tinc el mateix dret que qualsevol altre de parlar català
9. Perquè és divertit. Parlar català és divertit, aprendre nous mots, nous sons, parlar català és un motiu més per a riure i
gaudir. És divertit veure una pel·lícula en català, llegir en català, descobrir que una berenjena és una albergínia, és molt
divertit aprendre a dir xiuxiuejar.
10. Perquè em pertany. M'he esforçat molt per parlar català, sovint superant les dificultats que té aprendre les llengües
minoritzades. M'ha costat molt parlar català i ara que ja ho he aconseguit no deixaré que ningú em trepitgi la llengua, ara ja
és la meva llengua i també em pertany a mi, així que les agressions que van contra ella també van en contra meva.
11. Per normalitat. Perquè ha de ser normal que un catalanoparlant miri una pel·li en castellà al cine, i en canvi trobem
anormal que un castellanoparlant triï una pel·li en català?? Potser que tots plegats ens ho fem mirar, no?
12. Perquè sóc tan català com qualsevol altre: Una cosa que m'ha ensenyat aquesta cultura ….Català no s’hi neix, se n'exerceix,
i com que jo n'exerceixo sóc igual que qualsevol altre, i potser més que alguns que han nascut catalans i renuncien a diari a la
seva condició de catalans.
13. Per preservar la diversitat cultural i lingüística del món: sovint sentim parlar de conservar la biodiversitat, conservar
ecosistemes, conservar espècies, però també és important conservar la gran diversitat cultural de la humanitat. Cada dia
desapareixen llengües i cultures, i el català potser una si no compta amb la nostra protecció, amb la implicació positiva de
tota la societat. Pensem que aquí és l'únic lloc del món on es pot parlar català, si desapareix d'aquí serà una pèrdua
irrecuperable per a tota la humanitat.
14. Perquè em dóna la gana. Fa falta algun motiu més? no és prou motiu aquest? Doncs sí, parlo català perquè em dóna la gana, no
em sembla tan difícil d'entendre, les coses es fan perquè es volen fer i no fan falta més motius, parlo català perquè vull i no
crec que hagi d’anar donant explicacions, ni crec que la gent tingui cap dret a fer-me la fatídica pregunta: i tu per què parles
català? Ostres, mai he vist pregunta més estúpida.
Tret de Veu Pròpia - Bages-Berguedà
****
* * material d'ARXIU * *
Xisco Novella, dins “Deixeu-me dir” denuncia “l’absurd del llenguatge duplicat” per raons sexistes, tot defensant que “la comunicació necessita de fluïdesa, lleugeresa i facilitat de comprensió”. En pla facècia i amb bon humor, acaba contant que fa uns dies “vaig escoltar com una monitora a l’església deia impassible que Déu era Pare i Mare. Vaja, no és que jo m’oposi a això, més encara, crec que la monitora tenia raó, de fet més d’un teòleg ha defensat aquesta conceptualització divina. Ara però permeteu-me una pregunta: Si Déu és Pare-Mare, la Marededéu és també Pare? Podem dir que Maria és la Mare-Pare de Déu?”. (UNA OLLA D’ARAM, núm 51, Primavera 2008. Petra). BMM.- (
Diari de Balears, 20 de juliol 08)
* * * *
El llenguatge de l’escriptora Aina Ferrer
En l’entrevista múltiple a varis escriptors, Aina Ferrer Torrents, autora dels llibres de poemes ‘Exilis per a dues ales’ i ‘Perspectiva de pronoms’, entre d’altres, respon així quan li demanen si sempre ha volgut ser escriptora: “No m’ho he plantejat. Simplement hi ha una sèrie de coses i una realitat que veus, perceps, sents i que necessites conèixer-la, i contant-la, la coneixes més. És la indagació a partir de les paraules, dins d’un camí que de vegades no saps fins on el podràs dur. És com una necessitat, utilitzar el llenguatge d’allò que em pertany”. (INCA AVUI, núm 16, abril). BMM.- (Diari de Balears, 24 de juny)
* * * *
Minut de llengua (*)
Sobre el lèxic dels restaurants
Si tots els restaurants presentassin la carta dels plats en la nostra llengua, segurament contribuirien a escampar expressions i vocabulari correcte. És preocupant (i jo diria que fins i tot indignant) que apareguin escrits els noms dels plats en altres llengües i que s'ignori, sistemàticament, el català que, cal recordar, se suposa (i dic se suposa) és una de les llengües oficials de la nostra comunitat. És possible que aconseguíssim que els que diuen "caldo de pollo" diguessin "brou de pollastre" o "entrecot de vedella" en comptes "de ternera", ja que s'ho trobarien sovint escrit i, per força, s'hi haurien de fixar en un moment o l'altre. Però el problema no s'acaba aquí, ja que hi ha molts de restaurants que encara que oferesquin la carta en la nostra llengua, després no trobes cap cambrer o cambrera que t'entengui. Seria interessant, per tant, que els responsables de contractar aquest personal valorassin aquest punt per poder atendre millor els seus clients. Si la idea s'escampàs, l'aprenentatge de la nostra llengua esdevendria un requisit més i ens acostaríem progressivament a la normalitat als nostres restaurants.
Josep Antoni Calvo i Femenies
(*) Secció del programa radiofònic "Amb 'P' de Pòrtula"
****
Sobre el fals debat del català
En relació als postulats lingüístics del batle de Calvià, Coanegra comenta a l’editorial: “És com si un metge de dretes volgués que el cor estigués a la dreta, malgrat que la realitat és que està a l’esquerra, i que promulgàs un referèndum per decidir entre tots on està el cor; tots estarem d’acord que és un autèntic disbarat i dou com una catedral. Idò això és el que promulga aquest senyor, un disbarat penós que va en contra del que diu la ciència”. (COANEGRA, núm 264, abril. Santa Maria del Camí). BMM.- (Diari de Balears, 12 de juny)
