>>> = Darreres incorporacions (vegeu també més avall) 

 

 

 

  • >>> López Crespí versus Carbonero. Una altra repassada important de l'escriptor contra l'arquitecte degenerat en polític, al qual qualifica de 'mal planificador' i 'autor de bogeries sense sentit'. (18 XI)

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Entre ells mateixos es posen a parir pels vergonyosos sous que s'adjudiquen...                                               Ho conta Pep Lluís Veny en relació al ple extraordinari de presa de possessió del nou regidor de Manacor, Rafel Nicolau, en substitució de la diputada Maria Antònia Mercant. El darrer punt era la modificació dels règims de dedicació parcial i exclusiva i fou aprovat amb el vots a favor de l'equip de govern i en contra de l'oposició. Hi hagué debat pel cost que suposarà tenir 5 delegats amb dedicació exclusiva.                                              Catalina Julve (ALM-UM) fou una de les veus més crítiques assenyalant que "s'ha realitzat un canvi brutal de delegacions per d'aquesta manera augmentar el sou d'alguns regidors, i per aquest motiu aquests canvis costaran anualment 51 milions de pessetes més (306.000 euros) a les arques públiques" (...) "és increïble que no tenguin doblers pel manteniment d'escoles, per fer una fira, ni per disposar de més policies, però sí per augmentar el sou d'alguns regidors".                                          Per la seva part, Llorenç Bosch, delegat d'Hisenda (PP), va voler contestar a Catalina Julve afirmant que "parla d'aquest augment de sous i vostè cobra més de 12 milions de pessetes (més de 72 mil euros) entre el seu càrrec de consellera insular i de regidora", contraatacant seguidament Julve tot dient que "també el batle Pastor té dues pagues, una com a diputat del Parlament i una altra de l'Ajuntament".                                                Antoni Pastor, batle de Manacor, va demanar a l'oposició "un poc de coherència, ja que vostès mateixos a l'inici de la legislatura es queixaven que eren pocs els membres que tenien dedicació exclusiva; i quant als sous, hauríeu de saber que estam molt per davall d'un terç dels ajuntaments que no estan governats pel Partit Popular".   (Manacor Comarcal, núm 1133, 3 de maig '08)   (3 IX)        (il·lustració, www.sicopop.com)

* * * * *

  • Frases de jutjat de guàrdia                            Francisco Barrasa signa a l'Ultima Hora d'avui l'article "Frases amb eco popular", en el qual diu entre d'altres coses que "els darrers escàndols polítics i judicials han deixat un reguerall de frases que perduraran en el temps". Com a exemples inclou les següents perles, utilitzades per excusar-se en lloc de dimitir o amagar-se dins un pou per vergonya aliena. Suposen una clara demostració de la qualitat -minsa i penosa- d'aquest tipus de fauna política que ens envolta:

             "El meu problema és que tenc una malaltia que m'impedeix dir que no" (Damià Vidal, ex gerent de Bitel, al jutge instructor)

                "Estic perplex perquè em pensava que tot estava liquidat" (Damià Vidal, ex gerent de Bitel)

             "Estoy enfermo"  (Javier Rodrigo de Santos, ex responsable d'Urbanisme de Ciutat)

                "Jo era la batlessa de Palma, però no era la mare de Javier Rodrigo de Santos" (Catalina Cirer als periodistes)

                  "Le dije que era lunes, las ocho de la mañana y que estaba en mi despacho" (José María Rodriguez als periodistes, Cas Andratx)

                 "No he sido yo, ha sido la droga" (SMS de Javier Rodrigo de Santos, ex responsable d'Urbanisme de Ciutat)

                 "No pens dimitir perquè no he fet res, no me sent responsable del que ha passat" (Rosa Puig, ex consellera i actual component del Consell de Mallorca, sobre el Cas Turisme Jove)

                  "No podemos dar apoyo a gente que confunde el interés público con el interés privado" (José María Rodríguez, aleshores secretari general del PP)

                 "No record on vaig posar els diners ni a què es varen dedicar després" (Vicenç Grande al fiscal sobre la venda de Es Crevers per 42 milions d'euros)

                 "Quería hacer un almacén y, sin yo saberlo, se convirtió en una casa" (Eugenio Hidalgo, al fiscal, durant el judici pel Cas Andratx)

(17 VIII)

 

 

  • >>> La casta política... cobra. Aquí teniu la relació dels càrrecs millor remunerats. A l'enllaç amb l'article encara podreu trobar alguns altres detalls  sucosos.                       Presidència del Govern (F. Antich): 72.0000 € (bruts a l'any en 14 mensualitats)                             Vicepresidents del Parlament (Aina Rado, Pere Rotger): 72.627 €                                                          Secretaris del Parlament (Eduard Riudavets, Pere Palau): 72.627 €                                                         Portaveus dels grups a la Cambra (Rosa Estaràs, Antonio Diéguez, Biel Barceló, Bartomeu Vicens, Marian Suárez): 72.627 €                                                           Secretari general de la Sindicatura de Comptes: 75.472 € Presidència del Parlament (M.A. Munar): 87.729 €        Cap del Departament d'Estudis Jurídics: 88.131 €
    Cap del Departament de l'àrea Contenciosa i Constitucional: 88.131 €
    Cap del Departament d'assessoria del president: 88.131 €     Cap del Departament de coordinació dels Serveis Jurídics de les conselleries i dels Ens Instrumentals: 88.131 €   Batlia de Calvià (C. Delgado): 90.000 €                   Director de l'abogacia de la Comunitat: 91.618 €           Cap del Departament de l'àrea Consultiva: 91. 696     Síndic de comptes: 97.096 €                  (12 VIII)

 

  • >>> Ni Nájera ni Diéguez no s'integren. Dos exemples de polítics que no tenen clar on viuen ni d'on es fan les sopes. Un mal exemple per a la ciutadania que l'escriptor Jean Serra convida a rectificar. (7 VIII)

 

 

  • Els sous dels polítics. Recuperant la notícia d'un augment de remuneracions, d'ètica inexplicable, al Consell de Mallorca, que tant afavoreix govern com oposició... i diuen que és temps de crisi i que serveixen els interessos generals!!! (1 VIII)

 

 

 

 

tornar a plana inicial